Vídeo de l’acte “Contra la islamofobia: Tres enfoques”

El darrer 10 de desembre vam dur a terme l’acte “Contra la islamofobia. Tres enfoques”, amb les convidades Lola López, Khadija Ftah i Natalia Andújar com a ponents i amb l’Ayoub el Hilali com a moderador.
Us deixem el vídeo de la sessió completa per a que pogueu gaudir de les fantàstiques reflexions que es van fer clicant aquí .

“Si ens quedem als nostres barris, se’ns acusa de radicalització. Si ens relacionem obertament amb els altres, diuen que fem ús de la taqiyya.” Thomas Sibille, regent de la llibreria Al Bayyinah d’Argenteuil.

El fundador de la llibreria Al Bayyinah, Thomas Sibille, va decidir concedir la seva primera entrevista a Ehko i va començar explicant-nos que havia presentat una denúncia contra Bernard Rougier i el JDD per “difamació”.

El passat mes de gener, per primera vegada, aquesta llibreria va ser citada a un llibre coordinat per l’investigador Bernard Rougier, Els territoris conquistats de l’islamisme. El llibre, que l’associa amb l’Estat Islàmic en el títol del capítol, serveix de suport al projecte de llei contra el “separatisme islamista” i a la crítica mediàtica i política dirigida a l’islam i als musulmans.

A l’agost, Le Journal du dimanche, va publicar l’article “Com Argenteuil s’ha convertit en terra salafista” i l’acusa en particular “d’oferir tots els llibres de capçalera dels islamistes”, també d’haver tingut com a clients “persones relacionades amb casos de jihadisme”. El seu contingut ha estat qüestionat per diverses persones citades, inclòs per Thomas Sibille.

Amb els seus associats, va anomenar la llibreria “com una sura de l’Alcorà que significa una prova clara”, “perquè els llibres són el mitjà d’accés al coneixement i poden orientar cap al coneixement”.

Thomas va escollir com a segon nom musulmà Bilal, en referència a un dels primers conversos a l’islam i company del profeta Muhammad perquè “també va ser posat a prova”, es pregunta sobre el que va veure com una implacabilitat dels serveis de l’Estat, sobretot des de l’Estat d’alarma a 2015. Ens ha obert les portes de la seva llibreria situada a un barri d’Argenteuil (95), que aviat serà destruït. Des del seu magatzem, concedeix una llarga entrevista amb diversos intercanvis i envia amb el seu advocat, aquells documents que acrediten allò que denuncia. “Parlar i no deixar que parlin per ell”.

Us deixem l’entrevista sencera original en francès en aquest enllaç.

L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional.

Des de SAFI ens adherim al comunicat en relació a l’incendi de una nau del barri de Gorg, a Badalona.

Per veure la publicació original i adherir-vos, prem aquí.
En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi 
Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.
Però per què arribem a aquest punt?
Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets.
Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne. A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.
A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones.
Denunciem el racisme institucional Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.
No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants.
És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa.
Denunciem la precarietat habitacional 
No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.
L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.
Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat. Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.
Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi. El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.
Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.
Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.
Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.
Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.
Denunciem la pobresa energètica 
Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.
L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.
Drets humans com a privilegi
Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.
Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,
Les organitzacions signants, exigim als poders públics:
  • Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.
  • Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc. Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.
  • Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.
  • Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.
  • Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.
  • Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.
  • Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials desde fa anys.

 

Contra la islamofobia: tres enfoques.

Us convidem a assistir el dia 10 de desembre al proper Webinar  que ha organitzat SAFI amb la col·laboració de Theatre Tools for Islamophobia Prevention i Forn de Teatre Pa’tothom.

Tindrem com a ponents a la Lola López (Antropòloga i membre de SAFI), la Khadija Ftah (Periodista i Comunicadora) i Natalia Andújar (Lingüista i Docent) i comptarem amb l’Ayoub el Hilali com a moderador.

Inscripcions a infosaficatalunya@gmail.com

No us ho perdeu!

Seminari: Identitats perifèriques? Joves, religió i estigmes.

Els propers 10 i 11 de desembre es durà a terme el Seminari: Identitats perifèriques? Joves, religió i estigmes, que forma  part del cicle ‘Religions a la Ciutat’, organitzat per l’ISOR i amb el suport de La Fundació “la Caixa”.

El seminari comptarà amb la participació d’investigadors/es internacionals, però també d’investigadors i actors socials i polítics que treballen sobre el tema a Catalunya i Espanya, entre els quals es troba el nostre company Eduard Marco.

Trobareu el programa i l’enllaç d’inscripció aquí.


 
			
				

Visita al Centre Cultural Islàmic Català del Clot

A la darrera sessió del curs ‘Islam i islamofòbia a Catalunya, una aproximació a la vida dels nostres veïns i veïnes musulmans’ , en col·laboració amb l’Associació de Veïns Dalt la Vila, hem fet una visita al Centre Cultural Islàmic Català situat al barri del Clot.

Una experiència enriquidora sens dubte!

Agraïr al C.C. Islàmic Català per la seva acollida i predisposició.

Escoles i Municipis per a la inlcusió

Aquesta tardor tornem amb la formació ‘L’Islam i la islamofòbia a Catalunya, una aproximació a la vida dels nostres veïns i veïnes musulmans’.

Al cartell hi trobaràs totes les dades de contacte i inscripció. T’esperem!

Manifest

Manifest de Stop als Fenòmens Islamòfobs (SAFI) i SOS RacismeCatalunya condemnant les declaracions del Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, sobre l’ensenyament d’educació religiosa a les escoles publiques i concertades.

Re-Dimensionant la islamofòbia

La necessitat d’un Observatori

Amb motiu del Dia Internacional de la lluita contra la Islamofòbia, us convidem el divendres 13 de Desembre a les 18:30h a l’IEMed, a l’acte: Re-Dimensionant la Islamofòbia: La necessitat d’un Observatori. Comptarem amb la presència de la Chafika Attalai, Cap de Projectes Internacionals de CCIF (Collectif contre l’Islamophobie en France) i
l’Iman Atta, Directora de Tell MAMA (Anglaterra) que representen dues entitats amb una llarga experiència en la lluita i prevenció de la islamofòbia, i ens explicaran les seves experiències en relació amb el seguiment i el monitoratge d’aquest fenomen.L’acte serà en anglès i castellà, comptarem amb traducció simultània.Us esperem!

SAFI col·labora amb el festival Enfocats 2018

Des de SAFI hem col·laborat en el festival Enfocats, que se celebra aquests dies al Centre Cívic Pati Llimona, en tres línies:
1) Un taller que pretén aplegar el coneixement adquirit al llarg dels darrers anys al voltant de la islamofòbia i els seus efectes, i canalitzar-lo cap a un programa formatiu rigorós, didàctic i de vocació pràctica destinat a prevenir-la i combatre-la.

2) Un vídeo que recull testimonis a persones musulmanes que viuen a Barcelona amb l’objectiu d’establir un pont de connexió humà entre les experiències de dol, però també de veïnatge per tal de combatre qualsevol estigma i discriminació que pugui haver i fer possible un major sentiment de pertinença.

3) Un mural que recull uns 10 articles i notícies publicades arran del 17-A amb l’objectiu d’oferir una anàlisi crítica del contingut i ressaltar elements problemàtics que hi són i que a sovint passen desapercebuts per la seva naturalesa subtil.Del 3 al 28 de Maig al Pati Llimona.Consulta tota la programació aquí o per a més informació fes clic aquí.Pots veure els vídeos aquí:

A continuació us deixem algunes fotografies de l’edició d’enguany del Festival:

DIXAN: Projecció de la pel·lícula documental

El proper dijous 22 de març us convidem a la projecció de la pel·lícula documental DIXAN, que parla de la dramàtica història d’uns joves musulmans d’origen algerià que van ser acusats de terrorisme en dues ocasions. La primera vegada van sortir en llibertat sense cap càrrec, però, a la segona i sense cap noves proves, van ser condemnats, empresonats (complint les condemnes) i finalment expulsats a Algerià, un doble càstig institucional.

La projecció tindrà lloc el dijous 22 de març a les 18:30h a l’Aula Magna (Quart pis) a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

Us hi esperem!

Informe Final de les jornades amb motiu dels 25 anys dels Acords del 1992 entre l’Estat Espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya

El passat 11 de maig novembre va tenir lloc la segona trobada arran dels 25 anys dels Acords de cooperació. A través de diverses taules, vam debatre sobre els llocs de culte i cementiris, l’educació religiosa islàmica, l’assistència religiosa i drets civils, l’alimentació halal i les representativitats i organització comunitaria. A continuació us presentem l’Informe Final de les jornades amb recomanacions: per consultar-lo, feu click aquí

Segona trobada arran dels 25 anys dels Acords de Cooperació

Després de l’èxit assolit per les darreres jornades L’Islam a Espanya: 25 anys dels Acords de Cooperació. Llums i ombres, SAFI us convida a la segona part de l’acte, que tindrà lloc el proper 11 de novembre a l’Espai Jove La Fontana.

El 1992, la signatura dels ambiciosos Acords de Cooperació amb la Comisión Islámica de España (amb rang de llei orgànica) havia de permetre la definitiva normalització del culte musulmà dins l’estat. El seu compliment, però, ha estat objecte de nombrosos entrebancs, de manera que aquesta normalització és, a hores d’ara, encara lluny. Si el passat 13 de maig vam comptar amb la participació de destacats especialistes que van exposar els seus punts de vista sobre els mèrits i defectes d’aquells acords, el proper 11 de novembre és el moment de participar en els tallers que SAFI organitza per tal de posar en comú el diagnòstic elaborat a partir de l’opinió dels experts.

Volem comptar amb vosaltres per enriquir, millorar i elaborar entre tot@s un informe adreçat a totes les institucions implicades en la gestió religiosa del nostre país, un element central per a la lluita contra la islamofòbia a casa nostra!

El proper 11 de novembre, de 10 a 14 hores i de 16 a 19 hores, a l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192). La inscripció és gratuïta.

Inscripció

Premi aquí per veure el cartell

Si voleu més informació, adreceu-vos a SAFI:

infosaficatalunya@gmail.com

Algunes anotacions sobre el Proderai i les perspectives actuarials a l’entorn de la “radicalització”

El 17 de novembre de 20151, encara sota els efectes del shock provocat pels atemptats comesos quatre dies enrere a Paris (a la Sala Bataclan i al Stade de France, amb el resultat de 137 morts), el Govern de la Generalitat de Catalunya anunciava la imminentncreació i posada en marxa d’un pla de detecció de la radicalització islamista adreçat als centres escolars del país.

Alberto López Bargados

Fes clic aquí per llegir l’informe complet

Sumem esforços en la lluita contra la islamofòbia!

Des de SAFI, amb la voluntat d’expressar el nostre compromís amb les diverses activitats de lluita contra aquest fenomen, donem suport a les activitats que s’organitzen al voltant del dia 12 de desembre, identificat com a Dia Internacional contra la Islamofòbia. Per la nostra part, volem aprofitar aquesta data per anunciar que, durant el 2017, quan es farà efectiu el 25è aniversari dels Acords de 1992 establerts entre l’Estat Espanyol i la Comisión Islámica de España (CIE), organitzarem unes jornades de debat sobre la vigència d’aquells acords, a fi d’analitzar entre totes i tots els seus mèrits i mancances, els obstacles que han dificultat la seva aplicació i el punt de vista que avui dia en tenen els diversos actors socials i polítics.

Prou d’estigmatització, prou de prejudicis, prou d’estereotips, prou d’insults, prou d’agressions, i en definitiva prou de vulneració dels drets de ciutadania!

Des de SAFI celebrem les valentes declaracions de la regidora de Badalona Fàtima Taleb, dona i musulmana, però abans de tot una ciutadana badalonina i catalana (…).
Convidem i animem a la resta de les persones musulmanes que hagin patit qualsevol mena de discriminació, ja sigui islamòfoba, racista o per raons de gènere, que la facin visible, que la facin pública.

Elsa Ray, experta en islamofòbia: “Visibilitzem les estratègies de resistència”

Aquesta setmana Elsa Ray, experta en islamofòbia, especialment contra les dones i que ha estat portaveu del Col·lectiu contrala Islamofòbia a França ha impartit una taula rodona en el Forum Contra les Violències Masclistes, un seminari pel Màster d’Exclusió de la UB. Ha compartit estratègies amb la Lola Lopez (Comisionada Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona). Com ella diu”les dones patim el 80% de les agressions islamòfobes a França”. Visibilitzem les estratègies de resistència.

Testimonis barcelonesos del 17-A Festival ENFOCATS 2018

Des de SAFI estem engegant una campanya per visibilitzar la islamofòbia subtil que hi existeix a la nostra societat i que reproduïm sovint de forma no-conscient.

A través d’una serie d’entrevistes tractem com veïnes musulmanes van viure el 17-A i com els ha afectat en la seva vida quotidiana. Per ara estem publicant tastets d’aquestes entrevistes, cada setmana un de nou fins el dia 12 de desembre, el dia internacional contra la islamofòbia, dia en el qual llancem el video sencer.  Són fragments del projecte de video que, com a Associació SAFI en col·laboració amb el Centre Cívic Pati Llimona i Guvise, i amb el suport del Districte de Ciutat Vella, vam produir pel festival ENFOCATS 2018.

Segueix-nos i fes-nos arribar els vostres pensament i idees!

#Testimonis17A

El vídeo és una proposta inacabada de veus de persones musulmanes de Barcelona, sobre com van viure el 17-A i quines conseqüències ha tingut a les seves vides. L’objectiu és que amb el temps es pugui convertir en un projecte educatiu i divulgatiu per a totes les escoles i centres de formació interessants, incloent un pla didàctic i material teòric. El vídeo forma part d’un projecte que hem fet en col·laboració amb el Centre Cívic Pati Llimona i Guvise i amb el suport del Districte de Ciutat Vella de Barcelona per al festival ENFOCATS 2018.

A continuació podreu trobar tots els testimonis seguint els enllaços:

– Khadija, veïna de Barcelona, ens explica com va viure el 17-A.

https://www.youtube.com/watch?v=SS-6tBvfv14&list=PLohGuwnaqEhq7fp80BgbhjkdJsmdmt7hh&index=7

– Abdulaye, veí i estudiant de Barcelona, ens explica com va viure el 17-A, i quin efecte ha tingut a la seva vida.

 

– Aicha, veïna de Barcelona i cambrera de pisos, la seva experiència del 17-A i quins efectes ha tingut a la seva vida.

https://www.youtube.com/watch?v=48AWtLbSzlM&list=PLohGuwnaqEhq7fp80BgbhjkdJsmdmt7hh&index=5

– Anas, veí de Barcelona i treballador a la Rambla, ens explica com va viure el 17-A, i quin efecte ha tingut a la seva vida.

https://www.youtube.com/watch?v=z_ySUQlcKZ0&list=PLohGuwnaqEhq7fp80BgbhjkdJsmdmt7hh&index=4

– Misbah, veïna de Barcelona i estudiant de Ciències Polítiques a la UPF, ens explica com va viure el 17-A i quines conseqüències ha tingut en la seva vida.
 
 

– Fayyaz, veí de Sabadell i taxista, ens explica com va viure el 17-A.

https://www.youtube.com/watch?v=pFGIhap7cZI&list=PLohGuwnaqEhq7fp80BgbhjkdJsmdmt7hh&index=2-

– Eva, veïna de Barcelona i treballadora d’oficina, ens explica com va viure el 17-A.

https://www.youtube.com/watch?v=smEFNj2terc&list=PLohGuwnaqEhq7fp80BgbhjkdJsmdmt7hh&index=3

25 anys dels Acords de Cooperació Religiosa:

Llums i ombres de la seva aplicació

El proper dissabte 13 de maig de 9:15h a 20h des de SAFI organitzem una jornada en motiu dels 25 anys dels Acords de cooperació religiosa del 1992.

Clica a aquí per veure el programa en català! En castellà aquí

Lloc: IEMed (c/Girona, 20, Barcelona)
Amb el suport de: Direcció General d’Afers Religiosos – Generalitat de Catalunya – Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració: de l’IEmed

Esdeveniment:  https://goo.gl/jVS1ji